Riner es un castell, una església, una masia i un cementiri a on jo mai hi he vist viure ningú. Dona nom a un immens terme municipal. Comença al pantà de Sant Ponç, a la seva ma esquerra, travessa la vall del riu Negre, puja a la serralada de San Gabriel i acaba als peus de la Pinós, el centre geogràfic de Catalunya.
En prop de 30 KM2 tan sols hi estan censades unes dues-centes persones. Varis petits nuclis de població (Su, Freixinet, la Avellanossa) Una fonda a Su, un hotelet al Freixinet (Vilaró del Bosc)les cel.les del Monestir del Miracle, varies cases rurals i la casa de colònies la Carral han substituït als vells masovers que van abandonar aquestes terres després del gran incendi dels anys 90.
El lloc on es troba Riner es el mes desolat de tot el terme municipal, els veïns que hi volguin anar amb vehicle no ho poder fer directament.
Fa mig segle quan el municipi tenia prop de 600 habitants cada poblat tenia el seu propi cementiri. Però per algun estrany motiu que moria fora del seu entorn era portat a Riner on enterraven les seves despulles a un cementeri tapat per uns aterradors sargassos. El meu avi vivia aterrat de pensar que algun dia podia acabar en aquell tètric indret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada