diumenge, 25 d’octubre de 2015

FRONT D'ALLIBERAMENT GAI DE CATALUNYA: 40 ANYS.


El 20 de desembre de 1975 diversos activistes homosexuals lligats al MELH (Moviment Espanyol d'Alliberament Homosexual) es reunien en convent dels caputxins de Sarrià iniciant el procés de constitució del FAGC (Front d'Alliberament Gai de Catalunya).




A diferència d'altres països, el FAGC s'organitza a partir de l'activisme ja existent i no significa una ruptura com va passar a França o USA. El MELH ja va ser evolucionant des de la seva creació el 1970, assumint que la lluita d'alliberament homosexual no era aliena a altres lluites d'alliberament socials.

Armand de Fluvià,  l'Orgull Gai a Nova York (1975)

El procés de constitució del FAGC va començar l'octubre de 1976, celebrant 4 assemblees constituents que al març de 1977 va culminar amb la primera assemblea general. Tot el procés, com les primeres assemblees generals, es van realitzar al convent dels Caputxins de Sarrià, en gran part gràcies a l'escriptor i religiós franciscà Jordi Llimona que ho va afavorir. Entre els fundadors podíem trobar a Armand de Fluvià, fundador del MELH, Eliseu Picó, pedagog, Fabià Puigserver, dramaturg, Alberto Cardín, escriptor, Ventura Pons, cineasta, o Germà Pedra i Jordi Petit lligats al PSC o PSUC. La transició a Catalunya no va deixar de banda la visibilitat de molts activistes homosexuals, Armand de Fluvià va ser el primer dirigent gai entrevistat en un canal de tv el 1977, Jordi Petit va ser candidat i va sortir en els cartells del PSUC, Germà Pedra va ser vicepresident de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i regidor del PSC a l'Hospitalet del Llobregat.




El 1977 es van aprovar estatuts, manifest i anagrama que van servir com a referent a molts grups que es van anar creant a partir del FAGC, entitat pionera a tota la península. Mas de 700 membres formaven part d'aquesta organització en els seus primers mesos de funcionament.





El FAGC es defineix com un moviment unitari, democràtic en el seu funcionament intern i que té com a objectiu lluitar contra la repressió exercida sobre els gais, trencar l'aïllament en què es troben, així com establir un treball ideològic sobre la problemàtica sexual.

El manifest advocava per superar el dualisme entre home i dona, a abolir el matrimoni "la família reprodueix estructures d'opressió capitalista", ataca la jerarquia eclesiàstica i assenyala l'opressió que exerceixen els mitjans de comunicació que tendeixen a presentar als homosexuals com a criminals.

Encara que es declaren no utòpics, no deixen de deixar-se assenyalar com a hereus de les reivindicacions llibertaries de maig del 68. En tot moment es parla d'alliberament i llibertats, però no de drets que es considerava més aviat de l'àmbit burgès que es pretenia combatre. Curiosament se sol·licitava la derogació del Codi de Justícia Militar per discriminar als homosexuals, definint-se com a partidaris d'un servei militar voluntari. Se sol·licitava el reconeixement al desig homosexual, però no el dret a estimar o formar vincles amb la persona estimada.

La paraula gai albergava totes les identitats sexuals i de gènere, que van conviure amb difícils equilibris fins a 1978, si bé el manifest ja tenia un apartat dedicat a les lesbianes, no a les persones transgènere. Amb les feministes serien els primers a posar objeccions i no sentir-se identificats plenament.

L'anagrama, que encara avui segueix en vigor, mostra els tres elements essencials de l'organització. En primer lloc el puny (FA) assenyala la seva identitat amb altres moviments d'alliberament mundials (FLP) i la seva solidaritat amb altres moviments similars com el feminisme, la lluita obrera o el moviment ciutadà. El triangle rosa invertit (G) la seva inequívoca identitat homosexual. La identitat nacional catalana (C) amb la presència de les quatre barres de la senyera catalana.





L'abolició de la Llei de Perillositat Social, la legalització del FAGC i el cessament de batudes policials a locals o llocs de trobada d'homosexuals, així com l'alliberament dels prop de 600 detinguts transsexuals i homosexuals a tot l'estat espanyol, i per qui la Llei d'Amnistia va passar inadvertida, van estar les prioritats senyalades en aquest inici.

El 1977 s'organitzava a la Rambla la primera gran manifestació homosexual a la qual, al costat de transsexuals i homosexuals, van acudir en solidaritat sindicalistes, simpatitzants i polítics. S'estima que unes 5.000 persones van participar en aquesta primera gran demostració de l'orgull gai, que no va tenir cap permís governatiu i va ser finalment reprimit amb extrema duresa per part de les forces repressives de l'estat.




Aquest mateix any s'editava el primer número de "Infogai" i més tard la revista "homosexualitats". Més endavant del seu si sortirien l'Institut Lambda, el Col·lectiu Gai o la Coordinadora LGTB de Catalunya.







La web del FAGC avui: http://fagc.org/news.php

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada