divendres, 17 de desembre de 2010

KAVAFIS.

La delicia y el perfume de mi vida
es la memoria y el perfume de esas horas
en que encontré y retuve el placer
tal como lo deseaba.
Delicias y perfumes de mi vida,
para mí que odié
los goces y los amores rutinarios.

Nada me retuvo. Me liberé y me fui.
Hacia placeres que estaban
tanto en la realidad como en mi ser,
a través de la noche iluminada.
Y bebí un vino fuerte, como
sólo los audaces beben el placer.

(Voluptuosidad, 1917. Fui, 1.913)

4 comentaris:

  1. TALMENT HE CONTEMPLAT...

    --------------------------------------------------------------------------------

    La bellesa, talment l'he contemplada,
    que tinc la vista plena de bellesa.

    Línies del cos. Llavis vermells. Membres voluptuosos.
    Cabells talment d'estàtues gregues presos:
    que sempre feien goig, fins si no els pentinaven,
    i queien, una mica, per damunt dels fronts blancs.
    Cares d'amor, com les volia
    la meva poesia:
    en les nits de la meva jovenesa,
    secretes en les meves nits, quan anava a trobar-les.




    EN TANT QUE PUGUIS

    --------------------------------------------------------------------------------



    I si, doncs, no pots fer la teva vida com la vols,
    això almenys procura
    en tant que puguis: no l'abarateixis
    amb massa contacte del món,
    amb molts moviments i converses.

    No, no l'abarateixis agafant-la,
    rodant sovint amb ella i exposant-la
    a la diària bajania
    de les relacions i els intercanvis
    fins que es torni com una forastera enfadosa.


    Konstantinos P. Kavafis
    versió catalana per Carles Riba

    ResponElimina
  2. RECORDA, COS...

    Cos meu, recorda
    no solament com t'han arribat a estimar,
    no solament els llits on has jagut,
    sinó també aquells desigs que per tu
    lluïen dins els ulls obertament
    i tremolaven dins la veu -i algun
    fortuït entrebanc els va fer vans.
    Ara que tot això ja són coses passades,
    fa gairebé l'efecte que també als desigs
    aquells vas ser donat -ah, com lluïen,
    recorda, dins els ulls que se't clavaven,
    com tremolaven dins la veu, per tu, recorda, cos.

    C.P. Kavafis


    Traducció al català de Carles Riba

    ResponElimina
  3. I si, doncs, no pots fer la teva vida com la vols,
    això almenys procura
    en tant que puguis: no l'abarateixis
    amb massa contacte del món,
    amb molts moviments i converses.

    No, no l'abarateixis agafant-la,
    rodant sovint amb ella i exposant-la
    a la diària bajania
    de les relacions i els intercanvis
    fins que es torni com una forastera enfadosa.
    C.P. Kavafis/ Traducció Carles Riva.

    ResponElimina
  4. Ese tinte dionisíaco que tiene el poema me fascino....

    ResponElimina