Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ITS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ITS. Mostrar tots els missatges

dijous, 2 d’agost del 2012

LA GONORREA O GONOCOCIA


Campaña de Gais Positius para la prevención de la gonorrea


Qué es la gonorrea

La gonorrea (gonococia ), es una infección de transmisión sexual causada por una bacteria . Esta puede crecer y multiplicarse con facilidad en las zonas húmedas del cuerpo humano como el aparato genital y urinario del hombre (uretra) o de la mujer (cuello uterino, útero, trompas), la boca, la faringe y el ano.

Si no se diagnostica y se trata a tiempo, la gonococia puede provocar problemas de salud graves y permanentes tanto en hombres como en mujeres, ya que las bacterias pueden diseminarse por el aparato reproductor (y causar enfermedad inflamatoria pélvica en la mujer y epididimitis en el hombre) o de forma excepcional pasar a la sangre y ocasionar lesiones cutáneas y dolor e inflamación en las articulaciones.


Gonorrea y VIH

La presencia de la gonorrea, como con cualquier otra ITS, aumenta las posibilidades de contraer o transmitir el VIH incluso si esta es asintomática.

Esta bacteria puede aumentar la carga viral de las personas con VHI+ y, como consecuencia , bajar sus defensas. La inflamación anal favorece la transmisión del VIH al activo seronegativo.

El VIH hace progresar mas rápidamente los síntomas y complicaciones de la gonorrea.

Cómo se transmite

Realizar o que te realicen sexo oral o anal sin protección puede transmitir la gonorrea. Tocar una zona infectada y después tocarse el pene, los ojos o la zona anal puede también causar la transmisión. El fisting  también puede transmitir la infección.

Síntomas

En algunas ocasiones la gonorrea puede ser asintomática y no presentar ningún tipo de molestia, especialmente en las infecciones de recto o garganta. La garganta seca o dolor durante la defecación puede indicar la infección.

Una secreción amarillenta, dolor al orinar, dolor testicular son los síntomas mas habituales. También pueden aparecer lesiones en la piel o las mucosas. Acostumbran a aparecer 10 días después de la infección.

Los síntomas pueden confundirse con otras infecciones, por lo que es necesario que sea un medico quién realice el diagnóstico.

Diagnostico y tratamiento

Para detectarla es necesario realizar una prueba específica. Es necesario analizar una muestra de las secreciones de la zona infectada. También puede detectarse a través de un análisis de orina.

La infección tiene cura fácil con antibióticos, el tratamiento es cómodo y eficaz. Es necesario de iniciar el tratamiento rápidamente junto al de sus parejas sexuales recientes, para así romper la cadena de nuevas infecciones.

La persona infectada debe evitar tener relaciones sexuales hasta una semana después de acabar el tratamiento.

Prevenció

El condón reduce las posibilidades de transmisión, pero no en todas las ocasiones. Sólo colocando alguna barrera (banda de latex) entre la zona infectada se puede aumentar la seguridad.

Información de interés:

Delante de cualquier señal que indique la presencia de esta bacteria es necesario dirigirse a un profesional sanitario. En Barcelona se puede acudir al Centre de Prevenció i Control de ITS CAP Drassanes, 17,21, Tel 934 414 612

Teléfonos de información general:

900 601 601 (900Rosa) Información sobre ITS o VIH
902 111 444 Sanitat Respon, 24 hores.


Campanya de Gais Positius per a la  prevenció de la gonocòcia

Què és la gonorrea

La gonorrea (gonocòccia), és una infecció de transmissió sexual causada per un bacteri. Aquesta pot créixer amb facilitat en les zones humides del cos humà com l'aparell genital i urinari de l'home (uretra) o de la dona (coll uterí, úter, trompes), la boca, la faringe i l'anus.

Si no es diagnostica i es tracta a temps, la gonocòccia pot provocar problemes de salut greus i permanents tant en homes com en dones, ja que els bacteris poden disseminar-se per l'aparell reproductor (i causar malaltia inflamatòria pèlvica a la dona i epididimitis en el home) o de forma excepcional passar a la sang i ocasionar lesions cutànies i dolor i inflamació en les articulacions.

Gonorrea i VIH

La presència de la gonorrea, com amb qualsevol altra ITS, augmenta les possibilitats de contraure o transmetre el VIH fins i tot si aquesta és asimptomàtica.

Aquest bacteri pot augmentar la càrrega viral de les persones amb VIH + i, com a conseqüència, baixar les seves defenses. La inflamació anal afavoreix la transmissió del VIH a l'actiu seronegatiu.

El VIH fa progressar més ràpidament els símptomes i complicacions de la gonorrea.

Com es transmet

Realitzar o que et facin sexe oral o anal sense protecció pot transmetre la gonorrea. Tocar una zona infectada i després tocar-se el penis, els ulls o la zona anal pot també causar la transmissió. El fisting també pot transmetre la infecció.

Símptomes

En algunes ocasions la gonorrea pot ser asimptomàtica i no presentar cap tipus de molèstia, especialment en les infeccions de recte o gola. La gola seca o dolor durant la defecació pot indicar la infecció.

Una secreció groguenca, dolor en orinar, dolor testicular són els símptomes més habituals. També poden aparèixer lesions a la pell o les mucoses. Acostumen a aparèixer 10 dies després de la infecció.

Els símptomes es poden confondre amb altres infeccions, pel que és necessari que sigui un metge qui realitzi el diagnòstic.

Diagnòstic i tractament

Per detectar-la és necessari realitzar una prova específica. Cal analitzar una mostra de les secrecions de la zona infectada.També pot detectar a través d'una anàlisi d'orina.

La infecció té cura fàcil amb antibiòtics, el tractament és còmode i eficaç. Cal d'iniciar el tractament ràpidament al costat del de les seves parelles sexuals recents, per així trencar la cadena de noves infeccions.

La persona infectada ha d'evitar tenir relacions sexuals fins a una setmana després d'acabar el tractament.

Prevenció

El condó redueix les possibilitats de transmissió, però no en totes les ocasions. Només col · locant alguna barrera (banda de làtex) entre la zona infectada es pot augmentar la seguretat.

Informació d'interès:

Davant de qualsevol senyal que indiqui la presència d'aquest bacteri cal dirigir-se a un professional sanitari. A Barcelona es pot acudir al Centre de Prevenció i Control d'ITS CAP Drassanes, 17,21, Tel 934.414.612Telèfons d'informació general:900.601.601 (900Rosa) Informació sobre ITS o VIH902 111 444 Sanitat Respon, 24 hores.





dijous, 19 d’abril del 2012

CAMPAÑA INFORMATIVA DE GAIS POSITIUS SOBRE EL VIRUS DEL PAPILOMA HUMANO (VPH)


(En castellano mas abajo)


CAMPANYA INFORMATIVA DE GAIS POSITIUS SOBRE EL VIRUS DEL PAPIL · LOMA HUMÀ (VPH)

 
Coneixem més de 100 tipus diferents del Virus del Papil.loma Humà (VPH), la gran majoria d'ells són asimptomàtics. Poden aparèixer en forma de condilomes o berrugues sempre a la pell o les mucoses. En la gran majoria de casos aquest virus desapareix per si sol. 



Com totes les ITS, aquesta pot complicar la vida de les persones seropositives si el seu sistema immune està malmès, sent el seu tractament més lent. Els seropositius són més propensos a desenvolupar el càncer, especialment a la zona anal, en cas de la presència del VPH. Es tracta de la infecció de transmissió sexual vírica més comú a tot el món amb una incidència molt elevada en dones i en HSH.




TRANSMISSIÓ

 
Aquest virus es transmet per contacte de pell a pell, o a través de la penetració anal o vaginal, del petó negre o del sexe oral. Fins i tot si les berrugues no són visibles pot produir la infecció. El període d'incubació pot anar d'1 a 6 mesos. El preservatiu disminueix les possibilitats de transmissió, però no l'evita totalment, la circunsición en aquests casos tampoc és eficaç.


 
SÍMPTOMES


 
La majoria dels papil.lomes només produeixen el símptoma més comú: unes berrugues no doloroses a la zona genital. Aquestes apareixen dies o setmanes després de la transmissió.


 
Poden aparèixer al penis, testicles, cuixes, engonal, anus o a la boca. Tenen forma plana, elevades, s'assemblen a una coliflor i poden estar soles o en grup. El normal és que apareguin uns tres mesos després de la transmissió, però poden passar desapercebudes. 

DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT

 
Per a detectar el virus en HSH cal la realització d'una citologia al canal anal, (amb un bastonet es retiren les cèl · lules de l'interior). Amb les cèl · lules al laboratori es fa un cultiu d'híbrids que és el que demostra la presència del virus. Si la citologia surt positiva vol dir que hi ha presència de VPH i cal fer el tacte rectal i una anoscopia per detectar papil · lomes o berrugues.



En cas de la presència de berrugues seu tractament és amb medicaments, encara que també poden extirpar-se o destruir-se per congelació. Si no és tractades, les berrugues genitals poden desaparèixer per si soles, mantenir-se igual o créixer (en nombre o en grandària). Aquestes últimes poden a arribar a causar càncer a la zona anal i, encara que això és molt més difícil, a la boca.

 
PREVENCIÓ.


 
Hi ha la vacuna que s'ha d'administrar abans dels 26 anys, encara que difícilment s'administra entre HSH. Encara que és més eficaç si s'administra la vacuna abans de la infecció, la seva administració pot combatre nous ceps del virus. L'eficàcia dels preservatius és molt baixa (entre el 30 i 40% d'eficàcia) en aquests casos.


 
Si bé és recomanable que tots els homes que tenen sexe amb homes es facin la prova de detecció del virus, en el cas dels seropositius ho és encara més. Cal simplement sol · licitar a l'hospital en el qual és atès, avui a la majoria de centres del nostre país ja la realitzen.Per a més informació:900Rosa: 900.601.601 Telèfon gratuït, anònim i confidencial. Cada dia de 16 a 22 hores. 





CAMPAÑA INFORMATIVA DE GAIS POSITIUS SOBRE EL VIRUS DEL PAPILOMA HUMANO (VPH)

Conocemos mas de 100 tipos diferentes del Virus del Papiloma Humano (VPH), la gran mayoría de ellos son asintomáticos. Pueden aparecer en forma de condilomas o verrugas siempre en la piel o las mucosas. En la gran mayoría de casos este virus desaparece por sí solo. 


Como todas las ITS, está puede complicar la vida de las personas seropositivas si su sistema inmune está dañado, siendo su tratamiento mas lento. Los seropositivos son mas propensos a desarrollar el cáncer, especialmente en la zona anal, en caso de la presencia del VPH. Se trata de la infección de transmisión sexual vírica más común en todo el mundo con una incidencia muy elevada en mujeres y en HSH.

TRANSMISIÓN

Este virus se transmite por contacto de piel a piel, o a través de la penetración anal o vaginal, del beso negro o del sexo oral. Incluso si las verrugas no son visibles puede producirse la infección. El periodo de incubación puede ir de 1 a 6 meses. El preservativo aminora las posibilidades de transmisión, pero no lo evita totalmente, la circunsición en estos casos tampoco es  eficaz. 


SÍNTOMAS

La mayoría de ellos sólo producen el síntoma más común: unas verrugas no dolorosas en la zona genital. Estas aparecen días o semanas después de la transmisión.

Pueden aparecer en el pene, testículos, muslos, ingle, ano o en la boca. Tienen forma plana, elevadas, se asemejan a una coliflor y pueden estar solas o en grupo. Lo normal es que aparezcan unos tres meses después de la transmisión, pero pueden pasar desapercibidas.

DIAGNÓSTICO Y TRATAMIENTO

Para detectar el virus en HSH es necesario la realización de una citología en el canal anal, (con un bastoncillo se retiran las células del interior). Con las células en el laboratorio se hace un cultivo de híbridos que es lo que demuestra la presencia del virus. Si la citología sale positiva quiere decir que hay presencia de VPH y es necesario realizar el tacto rectal y una anoscopia para detectar papilomas o verrugas. 

En caso de la presencia de verrugas su tratamiento es con medicamentos, aunque también pueden extirparse o destruirse por congelación. De no ser tratadas, las verrugas genitales pueden desaparecer por sí solas, mantenerse igual o crecer (en número o en tamaño). Estas últimas pueden a llegar a causar cáncer en la zona anal y, aunque ello es mucho mas díficil, en la boca.

PREVENCIÓN.

Existe la vacuna que debe administrarse antes de los 26 años, aunque difícilmente se administra entre HSH. Aunque es más eficaz si se administra la vacuna antes de la infección, su administración puede combatir nuevas cepas del virus. La eficacia de los preservativos es muy baja (entre el 30 y 40% de eficacia) en estos casos.
Si bien es recomendable que todos los hombres que tienen sexo con hombres se hagan la prueba de detección del virus, en el caso de los seropositivos lo es aún mas. Es necesario simplemente solicitarlo en el hospital en el que es atendido, hoy en la mayoría de centros de nuestro país ya la realizan.



Para mas información:



900Rosa: 900 601 601 Telefono gratuito, anónimo y confidencial. Todos los días de 16 a 22 horas.


divendres, 6 d’abril del 2012

CAMPAÑA DE GAIS POSITIUS PARA LA PREVENCIÓN DEL VIRUS DE LA HEPATITIS C

(Texto en castellano mas abajo)

CAMPANYA DE GAIS POSITIUS PER A LA PREVENCIÓ DEL VIRUS DE L'HEPATITIS C


Darrerament s'estan detectant casos de transmissió del Virus de l'Hepatitis C per la via sexual, afectant especialment a gais seropostivos. La coinfecció en aquests casos pot resultar perillosa, ja que pot accelerar la progressió de l'hepatitis C. Les possibilitats de curació en aquests casos són més complicades.És per aquest motiu pel qual Gais Positius llança aquesta campanya de prevenció de l'Hepatitis C (VHC), recordant la vulnerabilitat de les persones seropositives, el seu difícil tractament i la necessitat de realitzar la prova del VHC.



La Hepatitis C és una malaltia causada pel virus VHC que provoca una inflamació hepàtica. El 20% dels casos aguts d'hepatitis C es curen espontàniament, però un 80% dels infectats evolucionen cap a una hepatitis crònica, sense patir cap símptoma, durant molts anys. Però encara que avança molt lentament, el virus pot anar afectant progressivament al fetge. Avui encara no es coneix vacuna.La malaltia pot passar desapercebuda durant molt de temps, pel que és recomanable realitzar la prova de detecció per part dels que hagin pogut estar en contacte amb el virus, especialment les persones seropositives.


 TRANSMISSIÓ

 La forma tradicional de transmissió és el compartir xeringues, fulles, raspall de dents o similars amb persones infectades, o de fer-se pírcings, tatuatges o acupuntura amb instruments contaminats. També el compartir utensilis per inhalar.La infecció pot produir a partir d'altres fluids corporals com ara el semen, mitjançant les relacions sexuals sense protecció amb persones infectades. Sexe en grup, fisting, o qualsevol pràctica sexual d'alt risc o tenir una altra ITS pot afavorir la transmissió del virus. És important destacar que, tot i que la transmissió sexual és infreqüent entre infectats únicament pel virus de l'hepatitis C, la coinfecció pel virus de la immunodeficiència humana augmenta la probabilitat que el primer es transmeti per aquesta via.Per besar, compartir utensilis o abraçar a algú no es transmet el virus. 

DIAGNÒSTIC

 L'hepatitis C es pot diagnosticar a partir de diverses anàlisis que ajuden a determinar el nivell de transaminases en la sang, detectar l'existència d'anticossos contra l'hepatitis C, el genotip o variant genètic del virus de l'hepatitis C i la quantitat de virus que hi ha a la sang (càrrega viral).De vegades, aquestes proves han d'anar acompanyades d'una biòpsia per avaluar el grau d'afectació del fetge.

 PREVENCIÓ

 Per prevenir la infecció es recomana:

    
Utilitzar exclusivament el raspall de dents i els objectes d'higiene personal i no compartir xeringues ni rul · los de esfinar. No compartir fuets ni altres elements usats en el BDSM.
    Utilitzar el preservatiu quan es mantinguin relacions sexuals amb una persona de la qual es desconegui l'estat respecte al virus de l'hepatitis C,
    
Prendre precaucions a l'hora de fer-se tatuatges, pírcings, etc.
    
Utilitza guants de làtex i lubricants a l'hora de realitzar pràctiques de fisting. El làtex pot evitar també la transmissió del virus al practicar el petó negre.
    
Utilitzar condó per als dildos en cas de compartir, canviant-cada vegada que s'usen 


TRACTAMENT

 Encara no es disposa d'una vacuna eficaç contra el virus de l'hepatitis C (les vacunes contra les hepatitis A i B no protegeixen contra el virus VHC). Per això, és molt important la prevenció.En els casos d'hepatitis crònica, pot estar indicat fer un tractament amb interferó "pegilado i ribavirina durant sis o dotze mesos, la qual cosa aconsegueix la negativització dels marcadors d'infecció en gairebé el 50% dels malalts tractats, cosa que no vol dir que estan immunitzats davant futures infeccions d'hepatitis C.Quan es diagnostica una hepatitis C crònica, cal fer un seguiment mèdic i anàlisi dels marcadors hepàtics al llarg de tota la vida, tant si la malaltia ha remés del tot com si evoluciona activament o es desenvolupa una cirrosi. En aquest últim cas, el malalt pot arribar a requerir un trasplantament de fetge.D'altra banda, es recominenda seguir una dieta variada i saludable, evitar els aliments molt greixosos i prescindir de l'alcohol, ja que el consum pot fer que la malaltia evolucioni més ràpidament. Davant qualsevol dubte sobre aliments o substàncies a prendre, consultar el metge.

 INFORMACIÓ

 En cas de dubtes podeu consultar telèfon 900Rosa: 900.601.601 (de 16 a 22horas), a ASSCAT: Asociación Catalana de Enfermos de Hepatitis 93 314 52 09 / 615 05 22 66 o al Telèfon d'informació de Sanitat Respon 24 hores 061. 

Centres on dirigir:

 Agència de Salut Pública de Barcelona (Barcelona ciutat)Servei d'Epidemiologia. Telèfon 932.384.545Serveis regionals de l'Agència de Protecció de la Salut

    
Servei Regional de Salut a Barcelona
        
Unitat de Vigilància Epidemiològica del Barcelonès Nord i Maresme. Telèfon 935.513.772
        
Unitat de Vigilància Epidemiològica del Vallès Occidental i del Vallès Oriental. Telèfon 937.332.157
        
Unitat de Vigilància Epidemiològica de la Costa de Ponent. Telèfon 935.515.798
        
Unitat de Vigilància Epidemiològica de la Catalunya Central. Telèfon 938.753.381

    
Servei Regional de Salut a Girona
    
Secció d'Epidemiologia. Telèfon 872.975.660
    
Servei Regional de Salut a Lleida
    
Secció d'Epidemiologia. Telèfon 973.701.600
    
Servei Regional de Salut al Camp de Tarragona
    
Secció d'Epidemiologia. Telèfon 977.224.151
    
Servei Regional de Salut a les Terres de l'Ebre
    
Secció d'Epidemiologia. Telèfon 977.448.170





CAMPAÑA DE GAIS POSITIUS PARA LA PREVENCIÓN DEL VIRUS DE LA HEPATITIS C

Ultimamente se están detectando casos de transmisión del Virus de la Hepatitis C por la vía sexual, afectando especialmente a gais seropostivos. La coinfección en estos casos puede resultar peligrosa, pues puede acelerar la progresión  de la hepatitis C. Las posibilidades de curación en estos casos son mas complicadas.

Es por este motivo por el que Gais Positius lanza esta campaña de prevención de la Hepatitis C (VHC), recordando la vulnerabilidad de las personas seropositivas, su difícil tratamiento y la necesidad de realizarse la prueba del VHC.

La Hepatitis C es una enfermedad causada por el virus VHC que provoca una inflamación hepática. El 20% de los casos agudos de hepatitis C se curan espontáneamente, pero un 80% de los infectados evolucionan hacia una hepatitis crónica, sin sufrir ningún síntoma, durante muchos años. Pero aunque avanza muy lentamente, el virus puede ir afectando progresivamente al hígado. Hoy aun no se conoce vacuna.

La enfermedad puede pasar desapercibida durante mucho tiempo, por lo que es recomendable realizarse la prueba de detección por parte de  quienes hayan podido estar en contacto con el virus, especialmente las personas seropositivas.

TRANSMISIÓN

La forma tradicional de transmisión es el compartir jeringuillas, cuchillas, cepillo de dientes o similares con personas infectadas, o de hacerse piercings, tatuajes o acupuntura con instrumentos contaminados. También el compartir utensilios para inhalar.

La infección puede producirse a partir de otros fluidos corporales como por ejemplo el semen, mediante las relaciones sexuales sin protección con personas infectadas. Sexo en grupo, fisting,  o cualquier práctica sexual de alto riesgo o tener otra ITS puede favorecer la transmisión del virus. Es importante destacar que, aunque la transmisión sexual es infrecuente entre infectados únicamente por el virus de la hepatitis C, la coinfección por el virus de la inmunodeficiencia humana aumenta la probabilidad de que el primero se transmita por esta vía.

Por besar, compartir utensilios o abrazar a alguien no se transmite el virus.

DIAGNÓSTICO

La hepatitis C se puede diagnosticar a partir de diversos análisis que ayudan a determinar el nivel de transaminasas en la sangre, detectar la existencia de anticuerpos contra la hepatitis C, el genotipo o variante genético del virus de la hepatitis C y la cantidad de virus que hay en la sangre (carga viral).
A veces, estas pruebas tienen que ir acompañadas de una biopsia para evaluar el grado de afectación del hígado.

PREVENCIÓN

Para prevenir la infección se recomienda:
  • Utilizar exclusivamente el cepillo de dientes y los objetos de higiene personal y no compartir jeringas ni rulos de esfinar. No compartir látigos ni otros elementos usados en el BDSM.
  • Utilizar el preservativo cuando se mantengan relaciones sexuales con una persona de la cual se desconozca el estado con respecto al virus de la hepatitis C,
  • Tomar precauciones a la hora de hacerse tatuajes, piercings, etc.
  • Usar guantes de latex y lubricantes a la hora de realizar practicas de fisting. El latex puede evitar también la transmisión del virus al practicar el beso negro.
  • Utilizar condón para los dildos en caso de compartirlos, cambiándolos cada vez que se usen
TRATAMIENTO

Todavía no se dispone de una vacuna eficaz contra el virus de la hepatitis C (las vacunas contra las hepatitis A y B no protegen contra el virus VHC). Por eso, es muy importante la prevención.

En los casos de hepatitis crónica, puede estar indicado realizar un tratamiento con interferon pegilado y ribavirina durante seis o doce meses, lo cual consigue la negativización de los marcadores de infección en casi el 50% de los enfermos tratados, cosa que no quiere decir que están inmunizados ante futuras infecciones de hepatitis C.

Cuando se diagnostica una hepatitis C crónica, hay que hacer un seguimiento médico y análisis de los marcadores hepáticos a lo largo de toda la vida, tanto si la enfermedad ha remitido por completo como si evoluciona activamente o se desarrolla una cirrosis. En este último caso, el enfermo puede llegar a requerir un transplante de hígado.

Por otra parte, se recomienda seguir una dieta variada y saludable, evitar los alimentos muy grasientos y prescindir del alcohol, ya que su consumo puede hacer que la enfermedad evolucione más rápidamente. Ante cualquier duda sobre alimentos o sustancias a tomar, consultar al médico.

INFORMACIÓN

En caso de dudas podéis consultar teléfono 900Rosa: 900 601 601 (de 16 a 22horas) ASSCAT: Asociación Catalana de Enfermos de Hepatitis 93 314 52 09 / 615 05 22 66 o al Teléfono de información de Sanitat Respon 24 horas 061.


Centros donde dirigirse:

Agencia de Salud Pública de Barcelona (Barcelona ciudad)
Servicio de Epidemiología. Teléfono 932 384 545
Servicios regionales de la Agencia de Protección de la Salud
  • Servicio Regional de Salud en Barcelona
    • Unidad de Vigilancia Epidemiológica del Barcelonès Nord y Maresme. Teléfono 935 513 772
    • Unidad de Vigilancia Epidemiológica del Vallès Occidental y del Vallès Oriental. Teléfono 937 332 157
    • Unidad de Vigilancia Epidemiológica de la Costa de Ponent. Teléfono 935 515 798
    • Unidad de Vigilancia Epidemiológica de la Cataluña Central. Teléfono 938 753 381
  • Servicio Regional de Salud en Girona
    Sección de Epidemiología. Teléfono 872 975 660
  • Servicio Regional de Salud en Lérida
    Secció d'Epidemiologia. Telèfon 973 701 600
  • Servicio Regional de Salud en el Camp de Tarragona
    Sección de Epidemiología. Teléfono 977 224 151
  • Servicio Regional de Salud en las Terres de l'Ebre
    Sección de Epidemiología. Teléfono 977 448 170