divendres, 8 d’octubre de 2010

HISTORIES DE LA MA ESQUERRA DEL CARDENER. (IV) UN MONESTIR INACABAT

Quan a 1715 les tropes borbòniques invasores van arribar al Solsonès no estaven especialment agraïdes a aquells indrets tan hostils als botxins de la nostra identitat nacional. Primer els Miquelets els van derrotar a Talamanca, després Cardona va estar l'ultim indret en caure en mans estranyes. Peró sempre la historia intenten explicar-la al contrari de la realitat, sempre la culpa es del vençut.

Riner es terra de tombes anònimes, de gent que intentant arribar a França van ser cruelment assassinats per un altre exercit invasor. Els anys 50 totes les culpes anaven cap el vençuts.

L' Església Catòlica vivia temps d'esperances en un canvi aperturiste. A Montserrat estava el Abat Aureli Escarré (el Monestir del Miracle es un Priorat que forma part  d'ell) a Solsona estava Enrique Tarancón. Peró al Monestir tenien els monjos dissidents i les histories que explicaven res tenia a veure amb la realitat.

El Monestir va estar cremat per el rojos, ateus i demoníacs, la verge nena va beneir al salvador de la Fe i la tradició cristiana: el  General Franco. La realitat va estar molt diferent, les tropes borbòniques van encautar tots els fons que restaven per acabar el Santuari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada