dijous, 7 d’octubre de 2010

HISTORIES DE LA MA ESQUERRA DEL CARDENER: EL CARACREMADA.

El viatge al Monestir del Miracle a finals dels anys 50 era una veritable aventura. Per arribar a Cardona era necessari canviar varis cops de mitjà de transport, però el mes dur venia després.

Entre Cardona i el Santuari de la  Nena Verge hi havia un camí en estat deplorable de prop de 20 K. El recorregut es feia amb un vehicle infernal, de espantós soroll, que treia fum pels caixals. No cal dir que al entrar en aquella zona els seus brogits recordaven als masovers la existència de una horrible cosa que li deien civilització terres enllà. Llavors no sabia el perquè li deien el "Caracremada".

El viatge podia durar dos hores amb molta sort i al arribar ens esperava la Cella nº 4 de Sant Benet, tot un luxe. Si la primavera havia estat dura els vidres no hi estaven, la llum venia quan volia i aigua... al carrer hi havia una font. Peró estaven el Antón, el Miquel, la Teresita.. els meus amics i m'esperaven dos mesos amb ells.

Era terra de bruixes, miracles i bandolers. Masies maleïdes i tenebroses. Una de elles, la Carral, ningú en volia saber res de ella. Amb molta feina el meu avi els va treure una paraula als masovers de la zona: Caracremada.

Els veïns creien que Ramon Vila, el maquis conegut com Caracremada, es refugiava en aquella Masia. Mai ho he pogut comprovar, però sempre recordaré la por dels pagesos de la zona i el soroll infernal del Caracremada

La policia va matar a Ramon Vila el 1963, a l'estiu següent per primer cop vaig estar a la Carral, fins llavors ningú agusava anar.hi
Monestir del Miracle
Celles de Sant Benet
Masia de la Carral, avui casa de Colonies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada