divendres, 8 d’octubre de 2010

HISTORIES DE LA MA ESQUERRA DEL CARDENER (II). CAL JAN I CAN JAUMET.

Cal Jan

Cal Jaumet

Torredenegó, prerromànic.
El Jan era un gegant malcarat, malfiat i misogin, vivia sol i poca gent parlava amb ell. Aquesta poca gent va ser el meu avi i les seves veïnes de Cal Jaumet.

Tothom deia que era molt ric, que tenia molts diners amagats. Ell vivia de forma senzilla, tenia aviram, cabres, un hort, vivia i menjava de la seva feina.

Ningú sabia qui era o de quin lloc venia, va aparèixer tot just acabada la guerra, una guerra que havia deixat tombes anònimes per molts racons de Riner o Llobera.

A mitjans dels anys 70 el Jan va morir, pobre i sol com ell era. Tan aviat com va ser sota terra van corre a la Masia a buscar la seva fortuna. I va aparèixer, van trobar olles plenes de bitllets, una veritable fortuna. Llàstima que venien del temps de la república, de menys valor que la cobdícia dels seus nous propietaris.

Prop a Cal Jaumet, vivien la Lola i la Maria, mare i filla. Vivien eternament espentades, la seva Masia estava endinsada al bosc de Torredenegó i poca gent s'apropava a aquell indret. Nosaltres vam fer amistat amb elles, ens van ensenyar tots els secrets del bosc, tots menys un: allà on es feien els bolets.

La Lola era grassoneta, de cara vermella i moviments poc elegants, parlava a crits, menjava amb les mans i no coneixia ni la llum, ni el aigua corrent, ni havia anat mai a la escola.

El pare va marxar a la guerra, encara l'esperaven. Tenien raó en témer les visites, un dia el Noi de Cal Bosch va entrar i va forçar a la Lola. Encara es viva, encara mira cada dia al horitzó esperant la arribada del seu pare.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada