dimecres, 21 de març del 2012

CAMPANYA DE GAIS POSITIUS PER LA PREVENCIÓ DE LA SÍFILIS.

(Mas abajo texto en castellano)


Als darrers mesos al Servei de la Prova de VIH/Sífilis de Gais Positius hem detectat una incidència elevada de cassos de sífilis. Desconeixement, pèrdua de por al VIH, increment de persones infectades que no estan en tractament... Cal tenir en compte que les ITS son son la porta de entrada al VIH.

Fa un mesos amb la campanya sobre el Limfogranuloma veneri, Gais Positius alertava de les conseqüències que podia tenir per les persones seropositives aquella infecció. La sífilis pot complicar el tractament de una persona seropositiva i, com en tots aquest casos, un diagnostic tardà tenir greus conseqüències.


Descripció

La sífilis és una infecció de transmissió sexual causada per un bacteri anomenat Treponema pallidum(treponema pàl·lid).
Si una persona que té sífilis no rep tractament, aquesta infecció li pot provocar problemes de salut greus al cap d'uns anys, com ara alteracions del sistema cardiovascular o del sistema nerviós.

La sífilis afavoreix considerablement la transmissió sexual del virus de la immunodeficiència humana per la presència del xancre sifilític (úlcera).

La sífilis es pot contraure per contacte físic amb una persona infectada durant les relacions sexuals, ja siguin orals, vaginals o anals.

Transmissió

La transmissió només apareix si es té contacte amb les lesions cutànies i les mucoses de la sífilis en les fases primària i secundària.  Aquestes lesions, no sempre visibles, estan plenes de treponemes. El germen penetra en el cos de la parella sexual per la pell lesionada o per les mucoses. En el punt d'entrada el germen es multiplica i produeix la lesió sifilítica, i des d'allí es difon per l'organisme per mitjà de la sang i el sistema limfàtic.

Sense tractament, el risc de transmissió és molt elevat durant les dues primeres fases de la sífilis. Teòricament les persones infectades no tractades poden transmetre la infecció durant el primer, i fins i tot el segon any de la infecció, període en què són possibles les recaigudes amb lesions infeccioses.

D'altra banda, una persona pot tenir la sífilis i no saber-ho perquè no en té cap símptoma o aquest és molt lleu i, no obstant això, la pot transmetre a altres persones.

En el transcurs de la infecció no sempre hi ha símptomes o signes aparents. Poden presentar-se dies o mesos després de l'inici de la infecció i, a més, poden ser similars als d'altres infeccions i curar-se sense cap tractament.



Sense tractament la sífilis evoluciona per etapes. Segons els símptomes, en la sífilis es diferencien tres fases:

Sífilis primària: aparició d'una lesió (úlcera) no dolorosa anomenada xancre localitzada a prop o a l'interior de la vagina, al penis, a l'anus o a la boca entre els 10 i els 90 dies després del contagi. Sol ser única, tot i que de vegades en poden aparèixer més. Si no es tracta, desapareix per si sola al cap d'un període que oscil·la entre tres i sis setmanes, però la sífilis pot progressar cap a la fase secundària.

Sífilis secundària: aparició d'una erupció (taques) a les plantes dels peus i als palmells de les mans o a altres parts del cos als dos o tres mesos del contacte inicial. Pot haver-hi altres símptomes com febre, mal de coll, inflamació dels ganglis limfàtics, dolor a les articulacions i als músculs o caiguda irregular dels cabells.
Els símptomes poden desaparèixer sense tractament en poques setmanes. Hi pot haver episodis de recaiguda (és a dir, repetició les erupcions, malestar general...) durant el primer any i rarament després dels dos anys de la infecció.

Fase de latència: aleshores, la infecció esdevé asimptomàtica durant anys, i per a la majoria de persones infectades durant la resta de la vida. Però hi ha el risc que sense tractament algunes de les persones infectades (al voltant del 30%) desenvolupin la tercera etapa, la més greu de la infecció. Això succeeix passats alguns anys (fins a 30).

Sífilis terciària: aparició de complicacions en els òrgans interns (cor, vasos sanguinis, sistema nerviós, fetge, ossos, etc.), que es manifesten en forma de demència, dificultat per coordinar els moviments, ceguesa i altres símptomes. 







Diagnòstic

Generalment és suficient una simple anàlisi de sang per saber si una persona està infectada o no. Les proves de laboratori detecten a la sang els anticossos que es produeixen contra la infecció. Normalment són positives de quatre a sis setmanes després del contagi.

El metge o la metgessa farà el diagnòstic amb els resultats de les proves juntament amb els de l'exploració física.

És recomanable que qualsevol persona que cregui que pot haver estat exposada a la sífilis o que sospiti que l'ha contret es faci aquesta prova, sobretot quan es tracta de dones embarassades i persones amb infecció pel virus de la immunodeficiència humana, per les complicacions que la sífilis els pot comportar.


Tractament

La sífilis es pot curar amb tractament antibiòtic. El més freqüent és que es curi amb una sola injecció de penicil·lina. Per a les persones al·lèrgiques a la penicil·lina hi ha altres antibiòtics disponibles.

Es recomana no tenir contactes sexuals fins a acabar el tractament (al cap de set dies si és una injecció única) i fins que el xancre sifilític i les altres lesions a la pell i les mucoses estiguin curats.

La sífilis és més fàcil de curar en els primers estadis o fases, i per això convé diagnosticar-la i tractar-la al més aviat possible. A més, les parelles han de ser informades i, si és necessari, tractades. Només així es trenca la cadena de noves infeccions.

El fet que una persona hagi tingut sífilis una vegada no la protegeix de tornar a tenir-ne de nou si s'hi exposa, encara que s'hagi curat bé amb tractament antibiòtic.


Prevenció

La sífilis es pot prevenir, com moltes altres infeccions de transmissió sexual, amb la utilització correcta del preservatiu en totes les pràctiques sexuals en què hi ha penetració (vaginals, anals i orals), i evitant el contacte amb lesions de la pell o de les mucoses durant les relacions sexuals. Per al sexe oral, es pot utilitzar també una barrera bucal (banda de làtex).

Pel que fa a la sífilis, l'ús de les barreres protectores redueix considerablement la probabilitat de contraure-la, però no elimina totalment el risc de contagi ja que el preservatiu no sempre cobreix les zones lesionades.

Una altra mesura preventiva és no compartir agulles ni xeringues per al consum de drogues amb altres persones. Tot i que en el cas de la sífilis el risc de transmissió a través de la sang d'una persona infectada és ocasional, és una mesura important per a altres infeccions de transmissió sexual, com ara la del virus de la immunodeficiència humana o la de l'hepatitis B.

Un altre aspecte molt important que cal tenir en compte a l'hora de prevenir la sífilis és diagnosticar i tractar al més aviat possible les persones infectades, i informar-ne les parelles sexuals perquè es facin les proves diagnòstiques i, si és necessari, també rebin tractament.




LA PROVA DE LA SÍFILIS

A partir del mes de la possible infecció el virus pot ser detectable, en cas de tenir els símptomes i no donar positiu es recomanable repetir.ho als tres mesos.

Gais Positius fa la prova de forma anònima, gratuïta i confidencial. Cal trucar al 93 298 06 42 i concertar la visita.
Podeu consultar al vostre metge de capçalera, acudir al Centre de Prevenció de ITS de Drassanes CAP Drassanes Avda. Drassanes, 17-21, o a diferents ONG que com BCN Chekpoint (933182056)  realitzen la prova.

Informació procedent en part del Canal Salut de la Generalitat de Catalunya: 


CAMPAÑA DE GAIS POSITIUS PARA LA PREVENCIÓN DE LA SÍFILIS


 En los últimos meses en el Servicio de la Prueba de VIH / Sífilis de Gais Positius hemos detectado una incidencia elevada de casos de sífilis. Desconocimiento, pérdida de miedo al VIH, incremento de personas infectadas que no están en tratamiento ... Hay que tener en cuenta que las ITS son son la puerta de entrada al VIH. 

Hace un meses con la campaña sobre el linfogranuloma venéreo, Gais Positius alertaba de las consecuencias que podía tener paralas personas seropositivas aquella infección. La sífilis puede complicar el tratamiento de una persona seropositiva y, como en todos estos casos, un diagnóstico tardío tener graves consecuencias.


Descripción

La sífilis es una infección de transmisión sexual causada por una bacteria llamada Treponema pallidum (treponema pálido).

Si una persona que tiene sífilis no recibe tratamiento, esta infección puede provocar problemas de salud graves al cabo de unosaños, como alteraciones del sistema cardiovascular o del sistema nervioso.

La sífilis favorece considerablemente la transmisión sexual del virus de la inmunodeficiencia humana por la presencia del chancrosifilítico (úlcera).

La sífilis se puede contraer por contacto físico con una persona infectada durante las relaciones sexuales, ya sean orales, vaginales oanales.



Transmisión

La transmisión sólo aparece si se tiene contacto con las lesiones cutáneas y las mucosas de la sífilis en las fases primaria y secundaria. Estas lesiones, no siempre visibles, están llenas de Treponema. El germen penetra en el cuerpo de la pareja sexual parala piel lesionada o por las mucosas. En el punto de entrada el germen se multiplica y produce la lesión sifilíticay desde allí se difundepor el organismo por medio de la sangre y el sistema linfático.

Sin tratamiento, el riesgo de transmisión es muy elevado durante las dos primeras fases de la sífilis. Teóricamente las personasinfectadas no tratadas pueden transmitir la infección durante el primere incluso el segundo año de la infección, periodo en el que son posibles las recaídas con lesiones infecciosas.


Por otra parte, una persona puede tener la sífilis y no saberlo porque no tiene ningún síntoma o éste es muy leve y, sin embargo, lapuede transmitir a otras personas.

En el transcurso de la infección no siempre hay síntomas o signos aparentes. Pueden presentarse días o meses después del inicio de la infección y, además, pueden ser similares a los de otras infecciones y curarse sin ningún tratamiento.


Sin tratamiento la sífilis evoluciona por etapas. Según los síntomas, en la sífilis se diferencian tres fases:

Sífilis primaria: aparición de una lesión (úlcera) no dolorosa llamada chancro localizada cerca o en el interior de la vagina, el pene, el ano o la boca entre los 10 y los 90 días después del contagio. Suele ser única, aunque a veces pueden aparecer más. Si no se trata, desaparece por sí sola al cabo de un período que oscila entre tres y seis semanas, pero la sífilis puede progresar hacia la fase secundaria.

Sífilis secundaria: aparición de una erupción (manchas) en las plantas de los pies y las palmas de las manos o en otras partes del cuerpo a los dos o tres meses del contacto inicial. Puede haber otros síntomas como fiebre, dolor de garganta, inflamación de los ganglios linfáticos, dolor en las articulaciones y los músculos o caída irregular del cabello.Los síntomas pueden desaparecer sin tratamiento en pocas semanas. Puede haber episodios de recaída (es decir, repetición las erupciones, malestar general ...) durante el primer año y raramente después de los dos años de la infección.

Fase de latencia: entonces, la infección se convierte asintomática durante años, y para la mayoría de personas infectadas durante el resto de la vida. Pero hay el riesgo de que sin tratamiento algunas de las personas infectadas (alrededor del 30%) desarrollen la tercera etapa, la más grave de la infección. Esto sucede pasados ​​algunos años (hasta 30).

Sífilis terciaria: aparición de complicaciones en los órganos internos (corazón, vasos sanguíneos, sistema nervioso, hígado, huesos, etc.), Que se manifiestan en forma de demencia, dificultad para coordinar los movimientos, ceguera y otros síntomas.



Diagnóstico

Generalmente es suficiente un simple análisis de sangre para saber si una persona está infectada o no. Las pruebas de laboratorio detectan en la sangre los anticuerpos que se producen contra la infección. Normalmente son positivas de cuatro a seis semanas después del contagio.

El médico hará el diagnóstico con los resultados de las pruebas junto con los de la exploración física.

Es recomendable que cualquier persona que crea haber sido expuesta a la sífilis o que sospeche que lo ha contraído se haga esta prueba, sobre todo cuando se trata de mujeres embarazadas y personas con infección por el virus de la inmunodeficiencia humana, por las complicaciones que la sífilis les puede comportar.



Tratamiento.



La sífilis se puede cuidar con tratamiento antibiótico. Lo más frecuente es que se cuide con una sola inyección de penicilina. Para las personas alérgicas a la penicilina hay otros antibióticos disponibles.

Se recomienda no tener contactos sexuales hasta acabar el tratamiento (al cabo de siete días si es una inyección única) y hasta que el chancro sifilítico y las otras lesiones en la piel y las mucosas estén curados.

La sífilis es más fácil de cuidar en los primeros estadios o fases, y por eso conviene diagnosticarla y tratarla lo antes posible. Además, las parejas tienen que ser informadas y, si es necesario, tratadas. Sólo así se rompe la cadena de nuevas infecciones.

El hecho de que una persona haya tenido sífilis una vez no la protege de volver a tenerla de nuevo si se expone, aunque se haya cuidado bien con tratamiento 
Prevención


La sífilis se puede prevenir, como muchas otras infecciones de transmisión sexual, con la utilización correcta del preservativo en todas las prácticas sexuales en las que hay penetración (vaginales, anales y orales), y evitando el contacto con lesiones de la piel o de lasmucosas durante las relaciones sexuales. Para el sexo oral, se puede utilizar también una barrera bucal (banda de látex).



En cuanto a la sífilis, el uso de las barreras protectoras reduce considerablemente la probabilidad de contraerla, pero no eliminatotalmente el riesgo de contagio ya que el preservativo no siempre cubre las zonas lesionadas.

Otra medida preventiva es no compartir agujas ni jeringas para el consumo de drogas con otras personas. Aunque en el caso de lasífilis el riesgo de transmisión a través de la sangre de una persona infectada es ocasional, es una medida importante para otras infecciones de transmisión sexual, como la del virus de la inmunodeficiencia humana o la de la hepatitis B.

Otro aspecto muy importante a tener en cuenta a la hora de prevenir la sífilis es diagnosticar y tratar lo antes posible las personasinfectadas, e informar a las parejas sexuales para que se hagan las pruebas diagnósticas y, si es necesario, también recibantratamiento.

LA PRUEBA DE LA SÍFILIS

A partir del mes de la posible infección el virus puede ser detectable, en caso de tener los síntomas y no dar positivo es recomendable repetir.ho los tres meses.

Gais Positius hace la prueba de forma anónima, gratuita y confidencial. Hay que llamar al 93 298 06 42 y concertar la visita.
Podéis consultar a su médico de cabecera, acudir al Centro de Prevención de ITS de Drassanes, CAP Drassanes Avda.Drassanes, 17-21, o a diferentes ONG que como BCN Chekpoint (933182056) realizan la prueba.

Información procedente en parte del Canal Salud de la Generalitat de Cataluña:
http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada