La senyora Maria de Cardona era la mestressa de la Masia Vilaseca, a 20 minuts del Santuari. Tenia Tres fills: el Josep, la Carme i el Mingo un nen de dos anys en un cos de 40.
La meva avia anava a Can Vilaseca a comprar llet, ous, carn i casar als fills de la Senyora Maria. L' avi treure informació sobre herbes i bolets. Tots junts parlaven de bandolers, malediccions i d'una guerra que havia passat per aquelles contrades. Un cop l'any ens invitaven a uns embotits com no he provat mai mes, amb un vi fort que llavors als nens deixaven provar.
 | |
| Santuari del Miracle, Casa Gran. |
El Pepet trobava el bolets prop de la masia, els recollia abans de anar.hi.:
-Avi, perquè ho fas?
Si ho faig ara veuran el bolets, si es després veuran el lloc on els trobo.
Mai la maria va saber on el Pepet trobava el rovellons, tampoc el meu avi va saber on eren els de la senyora de Cardona.
La meva avia va aconseguir ajuntar al Josep amb la Lola de Cal Casanova. Peró amb la Carme no va tenir tanta sort. No sé com va conèixer dos pagesos de Gargallà, rics i ja madurs, amb un cotxe revestit en fusta que li deien "Rubia" i amb una mare immensa i de caràcter matriarcal. La Carme va sortir fugint i es va busca d'un altre novio que no compartís mare.
La meva avia va seguir intentant i per el altre noi de Gargallà va buscar-li una noia de Gavà a qui havia curat el mal d'ull. Encara corre, ella. Ella va seguir amb seus intents amb els seus nets, però aquesta ja es una altre historia.
 |
| El Pepet, l' Elvira i el Pepet petit. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada